Festivitat de la Mare de Déu del Carme (16 de juliol).

La seua imatge va ser coronada el 14 de juliol de 1957 com a patrona i alcaldessa Honorària d'Alcásser (autorització del papa Pio XII al juny), sent una devoció propagada segurament per la predicació dels frares del convent de Carmelites de Beniparrell abans de la seua exclaustració en 1837. La responsabilitat de l'organització dels distints actes programats, entre els que cal destacar com és natural, la processó en honor de la Mare de Déu, recau des de finals del passat segle en una confraria i les que varen ser clavarieses fà 25 i 50 anys, perquè ja no hi ha  clavarieses triades entre les jóvens de la població.

 Festivitat dels Sants de la Pedra Abdón i Senent dia 30 de juliol.

Són els patrons de la Vila i la festivitat té en el seu origen una devoció d'origen òbviament agràri, ja que era tradicional invocar als Sants en casos de pedra a fi d'aplacar les forces de la natura, traient l'anda de la imatge a la porta de l'església, i no van ser poques les ocasions que es compta que va cessar ràpidament la caiguda de la pedra. Els Clavaris dels Sants de la Pedra són els encarregats de l'organització de la festivitat, sent triats anualment entre els jóvens de la població.

 

Festivitat del Santísim Crist de la Fé.

  La seua commemoració té una devoció immemorial. Fins a la Guerra Civil, es celebrava el diumenge següent a la Mare de Déu de l'Asunció (15 d'agost), sent organitzat per clavaris, si bé des de 1940, per acord de l'autoritat eclesiàstica i l'Ajuntament, este va assumir l'organització i els gastos derivats dels actes programats traslladant la seua celebració al dilluns següent a la festivitat de la Verge, probablement perquè la població disfrutara d'un dia festiu més. Es tracta de la festa major d'Alcásser, i entre els actes programats destaca una multitudinària processó amb totes les imatges de l'església, la missa major cantada per la coral, competicions esportives, gala musical, sopars populars, concurs de paelles, focs artificials i un gran nombre d'activitats programades des de principis del mes d'agost i que culminen l'endemà de la festivitat del Crist amb el tradicional "dia del gos" que, encara que no reconegut com a festa oficial, són molts els que aprofiten per a anar al camp o a la platja i disfrutar d'un dia de festa.

Setmana taurina.

La tradició taurina en esta població es situa en el segle XIX, si bé no s'han trobat documents que facen referència als inicis. La festivitat del Titular de la parròquia, Sant Martí Bisbe (11 de novembre), era possiblement fins a l'arribada de la Guerra Civil, una de les més notòries de les que se celebraven, ja que durant la jornada, tenien lloc carreres de cavalls a les què assistien multitut de veïns d'altres pobles i durant els tres dies següents, es celebraven soltes de vaquetes i bous. Però a partir de 1940, es va decidir estendre-ho a tota una setmana que començaria el dissabte següent a la festivitat del Crist, passant a celebrar-se a l'última setmana d'agost o primera de setembre. El trasllat de dates fou motivat per la creixent demanda de mà d'obra al novembre per a la collita de taronges, cultiu que es trobava en plena expansió, sobretot a partir de la segona dècada del segle passat.

De l'any 2003 al 2007 i a petició dels distints organitzadors, la Setmana Taurina s'ha celebrat coincidint amb els últims dies del mes de juliol i els primers d'agost al·legant motius climatològics i laborals, aprofitant així, el període vacacional. Quant a la seua organització, va a càrrec dels Clavaris dels Santos de la Pedra, que compten amb la col·laboració econòmica i la gestió administrativa de l'Ajuntament. Els actes es componen de soltes de vaquetes i bou embolat pels carrers ("Bous al carrer") i en el recinte taurí que es munta, així com concursos de reses braves i altres espectacles taurins. És de ressaltar la gran animació que durant tota la setmana es viu en els carrers atraient a multitud de visitants, i no sols aficionats taurins.