Història d'Alcàsser

            El Topònim d'Alcàsser podria tindre el seu origen en l'àrab "al-qàs-(a)r” (lloc fotificat). Es molt probable que es tracte d'un llloc fortificat i no d'un alcasser reial. La fortificació seria la torre que hi havia en el poble.
            Diferents autors diuen que Alcàsser era conegut al 1238 amb el topònim de “Alqueria d'Espioca” i “Alcaçer” segons el Lllibre del Repartiment. Al 1250 era conegut com Alcacer, mentre que al 1418 se denominava com “lloc d'Alcacer” i al 1421 “lloc d'Alquacer”. 
          Encara que se supossa la presència de primes pobladors ibèrics i romans al voltant del barranc de Picassent, l'origen més conegut d'Alcàsser es remunta a l'època musulmana. Amb el temps es va convertir en una alqueria musulmana del moment, amb una reduïda comunitat de llauradors lliures i propietaris de les terres.
            Es possible l'existència des del segle XI d'una destacada torre o fortalessa amb finalitats defensives que dominava una de les llomes que tancava l'horta de València per el sur i d'on deriva el nom d'Alcàsser.
           Junt a la conquesta de la ciutat de València en el 1238, Jaume I s'anexiona Alcàsser junt la resta de les alqueries i rodalies. En el Llibre del Repartiment, consta que Alcàsser va ser donat al Cambrer Major, un noble aragonés que li dien Artal de Foces. La primera Carta Pobla del 21 de setembre de 1248 assegura el repoblament de l'antiga alqueria. En 1443 va ser convertida en Baronia, passant al llarg del temps per diferents famílies – Català i Sanoguera, Torres, Figueres, Ferrer, Castelví, Mercader i Núñez Robres – fins al final de les propietats senyorials  heretades pels marquesos de Malferit en la primera mitat del segle XX. Eclesiàsticament depengué de Picassent fins l'any 1748. 
           L'any 1989 va ser descubert durant unes obres en l'Ajuntament d'Alcásser, (edifici que ocupa l'antic palau de la baronia) un pou cubert per un adoquí, que despres de trencar-se deixà vore un altre pou desconegut i cegat fa anys, que era l'entrada d'un antiquíssim aljub. L'aljub o “Aljud del Castell” , degué servir per abastiment d'aigua en l'epoca medieval als habitants del palau, el baró i els seus servents i sobre tot, a la població d'Alcàsser quan tenien que amagar-se al castell per a protegir-se dels enemics. El castell d'Alcàsser desaparegué entre 1929 y 1932. Hi ha una llegenda que diu que Alcásser era una quinta de recreo dels reis moros de València (Madoz) en la que residien les reines a l'empara de les seues fortificacions i dels amagatalls subterrànis.
            Quan al patrimoni artístic millor conservat, cal destacar l'esglèsia parroquial acabada de construir en l'any 1610 i ampliada en 1805, que compta amb uns interessants frescos de Sant Martí de Tours i Sant Lluis Beltrán de 1808, atribuïts a Vicente López, pintor de cámbra de les corts de Carles IV i Ferràn VII i una capilla del Crist de la Fe de 1819.

Alcàsser, així va ser

Versión cómic de la historia.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30